El passat dia 9 de gener de 2018 es va fer pública una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en matèria de videovigilància en el centre de treball, en la que es condemna a Espanya per vulnerar el dret a la privacitat regulat a l’article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH).

Breu resum de la sentència

La sentència respon a una demanda contra l’Estat espanyol plantejada per cinc treballadores d’una cadena de supermercats que van ser acomiadats disciplinàriament per haver-se comprovat, a través d’un sistema de vídeo vigilància (càmeres ocultes), que estaven cometent irregularitats a l’apropiar-se de productes o no cobrar-los.

La instal·lació de càmeres de vídeo vigilància es va portar a terme perquè l’empresa va detectar pèrdues de béns per un import d’entre 8.000 i 25.000 euros al mes, tenint, per tant, sospites de que s’estaven produint sostraccions pels treballadors o pels clients. Per verificar el que estava succeint, es varen instal·lar dos tipus de càmeres: visibles i ocultes.

L’empresa va informar als treballadors de la instal·lació de càmeres enfocades cap als clients, que eren visibles, però no els va informar de la instal·lació de càmeres ocultes que gravaven als propis empleats.

Tots els treballadors van demandar per acomiadament, que va ser declarat procedent en la jurisdicció ordinària.

Els treballadors varen demandar a l’Estat espanyol davant del TEDH, al·legant que la vulneració dels articles 6 i 8 CEDH.

El TEDH declara vulnerat l’article 8 CEDH perquè l’Estat espanyol no ha impedit la intromissió desproporcionada per l’empresa en la privacitat dels treballadors, perquè les gravacions afectaven de forma indiscriminada a tota la plantilla, es realitzaven durant tota la jornada i, sobretot, no estaven limitades en el temps. A més, no es va complir amb l’article 5 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, al no informar de forma prèvia, explícita, precisa i clara als treballadors de la instal·lació de càmeres ocultes.

El TEDH condemna a Espanya a indemnitzar a cada treballador demandant per import de 4.000 euros, sense declarar la nul·litat dels acomiadaments.

Comentari

Es tracta d’una sentència rellevant que planteja fins a quin punt les empreses poden instal·lar càmeres ocultes i sense comunicació prèvia, quan existeixen sospites de la comissió d’irregularitats per part dels seus treballadors. La clau està en l’aplicació del principi de proporcionalitat i, en aquest cas en particular, en el caràcter temporal o permanent de la instal·lació del sistema de videovigilància.

Estarem atents de com aplicaran aquesta doctrina per part dels nostres Tribunals, i en particular del Tribunal Constitucional, que fins la data ja venia interpretant que, quan la càmera és temporal, és suficient en provar sospites i amb una mínima senyalització perquè la mesura sigui adequada.

La recent sentència del TEDH implica que les empreses hagin d’analitzar de forma exhaustiva el compliment dels requisits per la vídeo vigilància dels treballadors, amb la finalitat de que les imatges obtingudes amb càmeres de vídeo vigilància puguin servir de prova vàlida per acreditar infraccions laborals dels treballadors.

Isolda Coquard Rafales

Advocada del despatx Cuatrecasas